«La cultura és el que ens diferencia dels porc senglars»

Un article de Cristina Serret (Diari Més Digital)

—Expliqueu que Santa Teca a Escornalbou és un Mercat del territori. Hi ha música, però no és un festival de música, hi ha gastronomia, però tampoc és una cita estrictament gastronòmica… Què és exactament?

—Aquesta és la pregunta del milió. El que fem a Santa Teca és defensar la cultura i la gastronomia local des de la sostenibilitat, l'ecologia, la proximitat i la temporada. Si parlem de cultura, tot i que nosaltres pensem que gastronomia i cultura són el mateix, el que fem és intentar destacar tot el que passa en un àmbit pròxim del nostre territori, que pot ser aquí mateix, a Lleida, a Barcelona o a Castelló.

—Enteneu la cultura en un sentit ampli. Què engloba?

—Per a mi, la cultura és el que ens diferencia del que passa al món, des de la perspectiva de les espècies. Un animal es diferencia de nosaltres en el fet que no fa ús de la cultura. La cultura et fa pensar, t'alimenta una mica l'esperit i et dona eines per desenvolupar el pensament. Podria estar dues hores i mitja explicant-ho, però dit de manera breu, cultura és el que fa diferent un porc senglar de nosaltres.

—Qui hi ha, darrere el col·lectiu Santa Teca?

—Som una associació sense ànim de lucre que va néixer fa 14 anys, i per allà hi ha anat passant força gent. Ara som nou persones, entre els quals hi ha arquitectes, periodistes, arqueòlegs, dissenyadors gràfics… Gent amb professions liberals, que no té necessitat de lucre i que vol que la cultura vagi endavant. Sempre hem pensat que Santa Teca va néixer de manera una mica circumstancial i que, amb el temps, es va anar formant com a idea. El que volem és fer de connectors entre tot el que passa al territori i la gent que ho consumeix. 

—No hi ha prou aparadors, per a tot aquest patrimoni cultural?

—Jo crec que cada vegada n'hi ha més. Al principi no, ni tan sols en la restauració. Anys enrere, hi havia molt pocs restauradors que defensessin el producte local. El peix de Tarragona o la Costa Daurada, per exemple, es feia servir molt poc. I és absurd que, tenint un producte com aquest, no el donem a conèixer a la gent que ve de fora. I amb els vins, igual: tot eren Rioja i Ribera de Duero. Ara la gent ha començat a posar-se les piles, i allò que és local està més ben representat. 

—A més de la cita d'Escornalbou, Santa Teca organitza altres jornades, com l'Embutada o el Fermenta. I sempre amb aquest format efímer de dos o tres dies. No us plantegeu tenir una oferta permanent?

—Ens agradaria molt tenir un espai on tot això passés tot l'any, però és impossible, perquè no tenim els diners ni un espai que ens permeti fer aquesta mena de mercat gastrocultural amb propostes gastronòmiques, trobades vinícoles, xerrades o demostracions per a professionals.

—I tota aquesta feina que feu, també té caràcter efímer, doncs?

—Aquesta és una qüestió sobre la qual hem parlat sovint. El que fem, al final, de què serveix?  Fas una festa, la gent ve, demana una copa de vi, veu un espectacle i se'n torna a casa. Però hi ha gent que sí que s'acaba adaptant una mica a aquests estils o productes que mostrem. A poc a poc, com un comptagotes. Amb un degoteig constant i lent, anirem veient que consumir aquests tipus de productes ens acabarà beneficiant a tots. De fet, ja està passant. I amb la cultura local, igual: fa catorze anys no hi havia opcions per a la gent del territori, i això està canviant.

—L'últim cop que es va celebrar el Santa Teca a Escornalbou va ser el 2018. Torneu a casa, ara, després de les reformes que s'hi han dut a terme.

—Sí, Escornalbou era la nostra nau insígnia, l'espai on podem desenvolupar totes aquestes micropropostes en què es barreja gastronomia, cultura, pensament, patrimoni, paisatge i clima. Enguany tenim coses molt interessants, com la xerrada d'un pastor que fa la transhumància, i que vindrà amb les seves cabres. O la sessió amb Rafael López-Monné sobre l'espiritualitat del vi. A més, també hi haurà poesia, música, teatre, tallers, i la presència d'onze cellers, dos restaurants i una gelateria. I tot és gratuït. Nosaltres considerem que la cultura subvencionada ja està pagada per l'usuari final i, per tant, no cobrem en cap dels actes en què hi ha una subvenció al darrere.